tens un bon nivell d'informatica?

jueves, 3 de diciembre de 2009


Cientos de miles de ordenadores infectados por un virus gusano en todo el mundo lanzarán hoy un ataque masivo contra los servicios en internet de Microsoft, en concreto las páginas de windowsupdate.com en las que los usuarios actualizan sus sistemas. La empresa norteamericana ha tomado estos días todas las medidas posibles para contrarrestar la ofensiva.
El virus, que empezó a infectar ordenadores a principios de esta semana, se aprovecha de una debilidad en los programas Windows 2000, XP, NT y 2003. El gusano ha recibido los nombres de LoveSan, Blaster y MSBlaster y casi todos los ordenadores infectados son reiniciados continuamente tras recibir cada vez el mismo mensaje. Además, el virus crea una copia de si misma, denominada msblast.exe.

martes, 1 de diciembre de 2009

Un virus informàtic és un programa que es copia automàticament per alterar el funcionament normal de la computadora, sense el permís o el coneixement de l'usuari. Encara que popularment s'inclou el "malware" dins dels virus, en el sentit estricte d'aquesta ciència els virus són programes que es repliquen i s'executen per si mateixos. Els virus, habitualment, reemplacen arxius executables per uns altres, infectats amb el codi del virus. Els virus poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador, encara que també n'existeixen altres més benignes, que només es caracteritzen pel fet de ser molestos.

Els virus informàtics tenen, bàsicament, la funció de propagar-se, replicant-se, però alguns contenen a més una càrrega maligna (payload) amb diferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danys importants en els sistemes, o blocar les xarxes informàtiques generant tràfic inútil.

Una porta falsa (backdoor en anglès) és un programari que permet l'accés al sistema operatiu de l'ordinador ignorant els procediments normals d'autentificació. Segons com treballen i infecten altres equips, existeixen dos tipus de portes falses:

  1. El primer grup s'assembla als troians, és a dir, són inserits manualment a dins d'algun altre software, executats pel software contaminat, i infecten al sistema per a poder ser instal·lats permanentment.
  2. El segon grup funciona de forma semblant a un cuc informàtic, que és executat com un procediment d'inicialització del sistema i normalment infecta per mitjà de cucs que el porten com a càrrega.

Un troià informàtic o cavall de Troia (traducció més fidel de l'anglès Trojan horse encara que no tan utilitzada) és un programa nociu amb aparença de programari legítim que permet l'accés a usuaris externs, a través d'una xarxa d'àrea local o d'Internet, amb la finalitat de recaptar informació o controlar remotament a la màquina amfitriona, però sense afectar al funcionament d'aquesta. Els troians no són capaços de replicar-se per sí mateixos i poden ser adjuntats amb qualsevol tipus de software per un programador o pot contaminar als equips per mitjà de l'engany.

En informàtica, un cuc o worm és un virus o programa auto-replicant (es multiplica per ell sol) que no altera els arxius sinó que resideix en la memòria i es duplica a si mateix.

Els cucs utilitzen les parts automàtiques d'un sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari.

És una mica usual detectar la presència de cucs en un sistema quan, a causa de la seva incontrolada replicació, els recursos del sistema es consumeixen fins al punt que les tasques ordinàries del mateix són excessivament lentes o simplement no poden executar-se.

Els programes espia o spyware són aplicacions que recopilen informació sobre una persona o una organització sense que aquesta ho sàpiga.

Un programa espia pot recol·lectar molts de tipus diferents d'informació d'un usuari. Els més benignes poden intentar seguir el rastre dels diferents tipus de llocs web que l'usuari visita i enviar la informació a una agència de publicitat. Poden tenir accés, al correu electrònic, a les claus d'accés, a direccions IP o DNS, al telèfon, al país, a les pàgines que es visita, quanta estona s'hi està a cada una d'elles i fins i tot cada quan s'hi torna. Les versions més malicioses poden intentar desar el que l'usuari mecanografia per mirar d'interceptar claus o nombres de targetes de crèdit


Per eliminar els programes espies es poden utilitzarr diversos programes com per exemple el Spy Sweeper o el Sin espias.


El terme "adware" (de l'anglès, ADvertising-supported softWARE) representa qualsevol programari que mostra o descarrega publicitat desprès d'instal·lar o mentre s'executa un programa.

Si l'usuari té l'opció de treure la publicitat pa

gant, el programa esdevé "shareware". Alguns programes "adware" envien informació privada a tercers sense autorització de l'usuari. Aquesta practica es coneix amb el nom de "spyware", això no vol dir que tots els programes "adware" facin això, però cal anar amb compte.

Dialer o Dialler és un programa que marca un nombre de tarificació addicional (NTA) fent servir el mòdem, aquests NTA són nombres el cost dels quals és superior al d'una cridada nacional. Aquests marcadors se solen descarregar tant amb autorització de l'usuari (utilitzant pop-ups poc clars) com automàticament. A més poden ser programes executables o ActiveX (Aquests programes només funcionen en Internet Explorer).






En informàtica, la pesca electrònica (o phishing en anglès) és un frau que es fa amb un correu electrònic o missatgeria instantània amb el que es demanen dades sobre les targetes de crèdit, claus bancàries, o altres tipus d'informació. Els missatges empren tot tipus d'arguments relacionats amb la seguretat de l'entitat per justificar la necessitat d'introduir les dades d'accés.

jueves, 19 de noviembre de 2009


Els alumnes de 4t d'eso vam anar a monserrat primer vam anar al ''fotos narrades 3'' i després van fer una prova per veure com funcionava amb fotos de esports .Quan ja savien com utilitzar el prgrama vam fer la recerca de fotos de monserrat i les vam importar al fotos narrades i van posar de quin colors voliem les fotos el titol i el que durarien cada foto mes endavant vam fer les transicion de cada foto i vam tenir que portar una canço per posarla de fons i crear-nos un comte a youtube per penjar el video.

jueves, 5 de noviembre de 2009

gran aliança a facebook per tornar una càmera




Un jove australià va trobar, de vacances, una càmera digital oblidada per turistes en un autobús a Míkonos, una de les Cíclades gregues. Va voler tornar-la i va obrir a l’octubre una pàgina a Facebook, que es deia Needle in a haystack, una agulla en un paller, en què va publicar quatre de les fotos que hi havia a la targeta de la càmera, totes amb gent contenta i somrient. El grup va arrencar amb 40 amics el 17 d’octubre i es va tancar ahir amb més de 230.000. Una allau de buscadors que al final van trobar l’agulla al paller mundial: ahir es van presentar els amos, uns francesos que treballen en un despatx de Londres, on un company els va reconèixer.

jueves, 29 de octubre de 2009

XARXES SENSE FILS

Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.

Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.

Tipus

Segons la grandària que té cada xarxa, és a dir, la seva cobertura, es poden classificar en diferents tipus:

  • WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN)

En aquest tipus de xarxa de cobertura personal, hi ha tecnologies basades en HomeRF (estàndard per connectar tots els telèfons mòbils de la casa i els ordinadors mitjançant un aparell central); Bluetooth (protocol que segueix l'especificació IEEE 802.15.1); ZigBee (basat en l'especificació IEEE 802.15.4 i utilitzat en aplicacions com la domòtica, que requereixen comunicacions segures amb taxa d'enviament de dades baixa i maximització de la vida útil de les seves bateries, baix consum); RFID (sistema remot d'emmagatzematge i recuperació de dades amb el propòsit de transmetre la identitat d'un objecte (similar a un número de sèrie únic) mitjançant ones de ràdio).

Cobertura i estàndards

  • WLAN (Wireless Local Area Network, Wireless LAN)

En les xarxes d'àrea local podem trobar tecnologies sense fils basades en HiperLAN (de l'anglès, High Performance Radio LAN), un estàndard del grup ETSI, o tecnologies basades en Wi-Fi (Wireless-Fidelity), que segueixen l'estàndard IEEE 802.11 amb diferents variants.

  • WMAN (Wireless Metropolitan Area Network, Wireless MAN)

Per xarxes d'àrea metropolitana trobem tecnologies basades en WiMax (Worldwide Interoperability for Microwave Access, és a dir, Interoperabilitat Mundial per Accés per Microones), un estàndard de comunicació sense fil basat en la norma IEEE 802.16. WiMax és un protocol semblant a Wi-Fi, però amb més cobertura i ample de banda. També podem trobar altres sistemes de comunicació com LMDS (Local Multipoint Distribution Service).

  • WWAN (Wireless Wide Area Network, Wireless WAN)

En aquestes xarxes trobem tecnologies com UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), utilitzada amb els mòbils de tercera generació (3G) i succesora de la tecnologia GSM (per mòbils 2G), o també la tecnologia digital per telèfons mòbils GPRS (General Packet Radio Service).

L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones. El seu nom significa "per sota del vermell", ja que el vermell és el color de la llum visible amb una major longitud d'ona. La radiació infraroja s'estén al llarg de tres ordres de magnitud amb longituds d'ona d'entre 700 nanòmetres i 1 mil·límetre.

El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.

Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte. Els productes poden estar disponibles en alguna d'aquestes tres classes de potencia:















Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.

lunes, 26 de octubre de 2009

Xarxes informàtiques

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: sobre la distancia i el lloc on estigui

Tipus:

PAN: Es una xarxa de computadores per a la comunicació entre els diferents dispositius (tant computadores, dispositius d'àudio, impressores) propers al punt d'accés. Aquestes xarxes normalment tenen un abast d'uns pocs metres i per a ús personal.

LAN: Una LAN (de l'anglès Local Area Network o xarxa d'àrea local) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi.


CAN: Una xarxa d'àrea de campus (CA) és una xarxa de computadores que connecta xarxes d'àrea local a través d'un àrea geogràfica limitada, com un campus universitari, o una base militar. Pot ser considerat com una xarxa d'àrea metropolitana que s'aplica específicament a un ambient universitari. Per tant, una xarxa d'àrea de campus és més gran que una xarxa d'àrea local però més petita que una xarxa d'àrea àmplia. En un CA, els edificis d'una universitat estan connectats usant el mateix tipus d'equip i tecnologies de xarxes que s'usarien en un LAN. A més, tots els components, incloent commutadors, enrutadores, cablejat, i altres, li pertanyen a la mateixa organització.

MAN:

Una xarxa d'àrea metropolitana (Metropolitan Area Network o MAN, en anglès) és una xarxa d'alta velocitat (banda ampla) que donant cobertura en un àrea geogràfica extensa, proporciona capacitat d'integració de múltiples serveis mitjançant la transmissió de dades, veu i vídeo, sobre mitjans de transmissió tals com fibra òptica i parell trenat (MAN BUCLE), la tecnologia de parells de coure es posiciona com una excel·lent alternativa per a la creació de xarxes metropolitanes, per la seva baixa latència (entre 1 i 50ms), gran estabilitat i la manca d'interferències radioelèctriques, les xarxes MAN BUCLE, oferixen velocitats de 10Mbps, 20Mbps, 45Mbps, 75Mbps, sobre parells de coure i 100Mbps, 1Gbps i 10Gbps mitjançant Fibra Òptica.


WAN: Una WAN (de l'anglès, Wide Area Network o Xarxa d'Àrea Estesa) és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària. Així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, científiques, governamentals, etc.

lunes, 5 de octubre de 2009

el sevilla vence al madri i deja líder al barcelona


El Sevilla ha vencido al Real Madrid por 2-1 con goles de Jesús Navas y Renato, tanto de Pepe para los de Manuel Pellegrini y ratifical que quiere colarse en la pelea por la Liga. Con este resultado el FC Barcelona pasa a ser líder en solitario de la Liga.

jueves, 1 de octubre de 2009

software:sistemes operatius

Software:sistemas operatius

El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.[1] El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.

El terme «software» va ser utilitzar per primera vegada en aquest sentit per John W. Tukey el 1957. En informàtica i en l'enginyeria de programari, el programari és tota la informació processada pels sistemes informàtics: programes i dades. El concepte de llegir diferents seqüències d'instruccions des de la memòria d'un dispositiu per a controlar els càlculs va ser introduït per Charles Babbage com una part de la seva màquina diferencial. La teoria que forma la base de la major part del programari modern va ser proposada per primera vegada per Alan Turing en el seu assaig del 1936, Els nombres computables, amb una aplicació al problema de la decisió.

3 sitemes operatius

Mac Windows linux

L'adreça MAC (en anglès Media Access Control) és una adreça Unicast que identifica a una interfície de xarxa de maquinari quasi de manera única. Aquesta adreça està formada per 6 bytes els quals formen 6 grups de dos lletres en hexadecimal. Per tant tenim un identificador de 48 bits que pot representar 281.474.976.710.656 adreces diferents.

Windows ("finestres", en anglès), és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.

Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.

Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals,

GNU/Linux, o linux, és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

perifèrics

Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc.

lunes, 28 de septiembre de 2009

l'nformatica

Antonio Gala Pérez

Optativa de Informàtica

4t eso

INTRODUCCIÓ

La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per recolzar i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador